1. LA MARIETA
[1803; deriv. Del nom de Maria, com a nom de dona vulgaríssim,
per antonomàsia]
f 1 ARQ Nom popular donat a la campana de la torre del rellotge
situada a la plaça de la Vila, que està decorada amb frisos molt
treballats amb l’escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de
Déu de Gràcia i el Santíssim Sacrament.
2. 2 HIST Segons la llegenda, el 1870, durant l’aldarull de les quintes,
va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins
al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde (anomenat
popularment com a General Bum-Bum), situades al pla de
Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la
campana i per això hom pot escoltar el seu so esquerdat.
3 FILO Campana situada al Campanar de Gràcia, emblema de
llibertat i democràcia durant les revoltes populars dels anys 1870,
1873 i 1874. La pressió popular l’any 1929 va fer restituir les
campanes al seu lloc després d’un intent de fondre-les per a la torre
del rellotge de l’Exposició Universal a la plaça Espanya.
4 MÚS Marieta vola, vola,
tu que portes camisola.
Si m’ensenyes el camí del cel,
et donaré pa amb mel.
5 LIT La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i
anticlerical fundat per Innocenci López i Bernagossi el 8 de maig
de 1870. En principi era bilingüe i tractava la política estatal criticant
les accions catalanistes, però va anar modificant la seva actitud i féu
una política catalana d’esquerres entre la classe obrera. Des del 2
de juliol de 1932 fins a la seva desaparició va ser propietat d’ERC.
6 MAT El campanar va ser coronat amb un rellotge de 4 esferes i la
maquinària la va construir Albert Billeter, autèntic precursor dels
rellotges elèctrics. La torre mesura 33,5 metres d’alçada i és de
forma octagonal (8) amb una sòlida base quadrada en la que hi ha
una font, però molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al
desaparèixer els 3 graons que circumdaven la base, per l’elevació
del nivell de la plaça.
7 ENTOM Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters
de la família dels coccinèl·lids, de cos arrodonit i globulós, amb els
èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs. Cal destacar-ne la
marieta de set punts (Coccinella septernpunctata).
8 BOT Bolet no comestible de la família de les russulàcies
(Russula sanguinea), de barret escarlata i cama rosada, anomenat
també crualba sanguínia i puagra vermella.
m desp Home efeminat.